Entradas

Mostrando entradas de abril, 2017

"Viejo verde"

Imagen
¿Os dais cuenta de cómo el patriarcado ha hecho que la figura del "viejo verde" al final nos sea simpaticona? A más de una de nosotras nos ha tocado vivir un momento con un señor de más de 60 años que nos ha acosado sexualmente en la calle, trabajo, etc. A los 18 años un señor mayor que me solía observar mientras trabajaba de canguro, se acercó para ofrecerme dinero a cambio de irme con él.
Varias veces en el autobús han intentado rozarse conmigo o me han tocado el muslo, también en zonas masificadas algunos señores mayores me han tocado el culo. No hace gracia. Me da igual que sea un señor mayor. Me da igual si ya no mantiene relaciones sexuales. Me da igual. Si seguimos entendiendo a los agresores y disfrazando las agresiones no cambiaremos nada. Os cuento: las veces que he intentado ridiculizar al susodicho, la gente ha visto la escena graciosa. Yo enfadada. Asqueada porque he notado el miembro de un señor. Sintiéndome abusado. Sintiéndome una mierda. Y la gente venga a la ris…

Sudor Marika

Imagen
https://www.youtube.com/watch?v=rQuh983HgK8



Lenguas insurrectas,
cuerpos castigados
Vivas y furiosas
contra el patriarcado.

¡Tú no eres mi papi!

Imagen
Reggaeton feminista. Caña. https://www.youtube.com/watch?v=eIciv-9TONY

Reflexions heterodissidents (Part 3.)

La pressió estètica que patim les dones també s'alia amb l'home. L'ideal físic per a la dona és prim, si pot ser d'estatura més baixa que l'home, femenina (signifiqui el que signifiqui això) i amb un aspecte eternament jove. Aquesta descripció respon al desig heteropatriarcal de fer de la dona un ésser fràgil, cosificat, feble i indefens, fàcilment manipulable. En teoria, aquest desig va unit a un instint de protecció de l'home cap a la dona però darrere hi ha un missatge molt pervers: com menys força física tinga la dona i menys autoestima, més violència es pot exercir contra ella. Com ja sabem, la violència no és exclusivament física, la psicològica destrueix de la mateixa manera la vida de les dones. Tampoc vol dir això que les dones amb més pes no sigan objecte de la violència en qualsevol de les seues expressions, que les dones de menys pes no pugan desenvolupar una gran força o que les dones considerades femenines (signifiqui el que signifiqui això) no pu…

Reflexions heterodissidents (Part 2.)

I... per què vens ara amb heterodissidència?
Com he dit hi han moltes teories, moviments i col.lectius lluitant contra l'heteropatriarcat i per tant, contra l’ heteronorma. He trobat una falta de referent que m'ajude personalment a entendre el meu espai en la lluita feminista i antipatriarcal, en quant a com viure una heterosexualitat el més heterodissident possible.
Al llarg d'aquest temps he conegut a moltes dones que trenquen amb l’ heteronorma però també homes, gent que s'ha sentit marginada per aquesta qüestió, patint la resposta d'una societat homófoba i masclista. Per descomptat i en comparació amb l'opressió contra les persones que pertanyen al col.lectiu LGTBI, el nivell de patiment no ha estat ni de lluny tan sever. Cal aclarir que a partir d'ara farè ús de la paraula "heterodissident" per referir-me a totes aquelles persones heterosexuals que reneguen d'una heterosexualitat normativa, tot i que entenc que qualsevol persona que trenc…

Reflexions heterodissidents (Part 1.)

Què fem si som heterosexuals però tenim una forta consciència feminista, si volem recolçar al màxim la lluita dels col.lectius LGTBI, si volem trencar amb tot el patriarcat, si mai ens hem sentit representats i representades per aquesta manera de viure l’heterosexualitat, és a dir, per aquesta societat? Què podem fer en la nostra vida privada, en els espais polítics on militem, amb el nostre activisme? Durant molt de temps m'he fet aquestes preguntes. Les contradiccions i els conflictes personals han sigut durs, no he deixat d'analitzar els diferents contexts en els que em moc, ja sigan d'àmbit privat o públic. Quan et poses les ulleres violetes, el món canvia de sobte. Crec que ens fa falta un referent heterodissident a les persones que encara ens definim com heterosexuals (i dic "encara" perquè per a mi la sexualitat també és un trànsit, una experiència que pot canviar). Aquest referent no deixa de ser un compendi de les propostes dels diferents col.lectius LG…

La lletjor ens farà lliures

Imagen
http://www.locarconio.com/2016/11/la-fealdad-nos-hara-libres/
"Fea. Feo. Fealdad. Palabras que rechazar. Que reparar. Arréglate más. Maquíllate más. Cambia de ropa. Adelgaza. Depílate. Bella. Bello. Belleza. Palabras que aceptar y conseguir. Ahora eres más guapa. Ahora tendrás más éxito. Ahora vistes bien. Que piel más agradable, ¡y sin ningún pelo!".




Fotografía: Sandra Martínez Ferrandis
https://www.facebook.com/merakifotografiavalencia/?fref=ts

Terra. Política. Batalla.

Imagen
Artista: Roseta Ortuño Sanchis.

Hablemos de gordofobia: ¿y las delgadas qué?

Imagen
http://www.locarconio.com/2016/09/hablemos-de-gordofobia-y-las-delgadas-que/
"El sistema traza una jerarquía; la delgadez y la gordura son los extremos de una línea asociada a la belleza y a la fealdad, respectivamente. Dicha línea está repleta de matices pero es reducida a su máxima expresión: lo delgado y lo bello es lo correcto, lo gordo y lo feo no. Así pues las realidades corporales más próximas a la delgadez están más arriba en la escala del privilegio formando parte de eso que llamamos normatividad. Otras realidades en cambio están más abajo, algunas incluso se sitúan en una escala muy inferior, donde directamente se les excluye de la ecuación".

Quan el feminisme parla de pressió estètica i no de gordofòbia

Imagen
https://www.llibertat.cat/2016/11/quan-el-feminisme-parla-de-pressio-estetica-i-no-de-gordofobia-36673

"El sistema heteropatriarcal cosifica a les dones jutjant-les pels seus cossos. L'home, subjecte de poder, passa a disposar de la dona, objecte de desig. La mirada masculina condiciona tot el que som des del minut un, aconseguir la seua aprovació es converteix en el centre. Per això, hem d'estar belles segons el cànon establert i modificar els nostres cossos constantment per perfeccionar-los. Totes hem rebut comentaris i valoracions no demandades, paraules obscenes o insults, en el nostre entorn més proper però també caminant pel carrer o en espais d'oci nocturn. Cap persona amb sensibilitat feminista negarà això. Llavors, per què no podem parlar en els nostres espais feministes sobre gordofòbia? Parlem de pressió estètica d'una forma global evitant fer una anàlisi més extens sobre els diferents tipus d'opressions contra realitats corporals no normatives".

Gordofòbia: els teus prejudicis sí són capitalistes.

Imagen
https://www.llibertat.cat/2017/02/gordofobia-els-teus-prejudicis-si-son-capitalistes.-37909
"En la meua recerca incansable per acceptar la diferència i tolerar tots els físics, m'he trobat amb arguments d'allò més diversos que neguen la gordofòbia o la ignoren completament. No podien faltar els dels companys de lluita que creuen tenir el do de la veritat absoluta. "El feminisme està bé, però companyes no us oblideu d'estar belles", sembla que diuen".
.

En tierra de nadie, en todas las tierras.

Imagen
Somos las que todavía han visto a la abuela lavar la ropa a mano en el pueblo. Las que oían: "aquí no se habla de política". Las hijas de los curritos que una vez creyeron que dejaban de serlo. Del electricista, el albañil, la cocinera, la limpiadora. No se hablaba de libros. Ni nos enseñaban idiomas. No hablábamos de historia, aunque sabíamos que el abuelo había sido sindicalista y había aprendido a escribir él solo y escribía poesías contra el patrón. Somos las primeras que fueron a la Universidad y tuvieron que currar por si no había beca. Las canguros, las del Pans, las repartidoras de folletos, las movidas por profesorxs preocupadxs o por días de lectura. Nosotras hemos viajado lo justo o no hemos viajado más allá del pueblo en verano (quizá podíamos, pero temíamos gastarlo donde no tocaba porque nuestra familia vivía con el temor permanente de quedarse sin ahorros). "Nena, no gastes mucho". Y aun así hemos sido privilegiadas. Porque nos han animado a hacer co…