sábado, 22 de abril de 2017

Reflexions heterodissidents (Part 1.)

Què fem si som heterosexuals però tenim una forta consciència feminista, si volem recolçar al màxim la lluita dels col.lectius LGTBI, si volem trencar amb tot el patriarcat, si mai ens hem sentit representats i representades per aquesta manera de viure l’heterosexualitat, és a dir, per aquesta societat? Què podem fer en la nostra vida privada, en els espais polítics on militem, amb el nostre activisme? Durant molt de temps m'he fet aquestes preguntes. Les contradiccions i els conflictes personals han sigut durs, no he deixat d'analitzar els diferents contexts en els que em moc, ja sigan d'àmbit privat o públic. Quan et poses les ulleres violetes, el món canvia de sobte.
Crec que ens fa falta un referent heterodissident a les persones que encara ens definim com heterosexuals (i dic "encara" perquè per a mi la sexualitat també és un trànsit, una experiència que pot canviar). Aquest referent no deixa de ser un compendi de les propostes dels diferents col.lectius LGTBI així com el qüestionament directe a la monogàmia que tambè s'ha vingut fent per molts col.lectius feministes i antipatriarcals. Ací senzillament teniu les meues propies reflexions, barrejant idees de totes aquestes lluites. En cap cas vull apropiar-me d'un espai que no és meu, això és d'una lluita com la LGTBI, la qual respecte al màxim, senzillament m'estic preguntant: què puc fer jo com a persona heterosexual per ser el més coherent possible amb les meues idees? Què podem fer entre totes i tots? Obviament crec que la millor tàctica és la d'escoltar i aprendre de les reivindicacions feministes i dels col.lectius LGTBI. No n'hi ha cap fòrmula més efectiva que acostar-se a totes les lluites per conèixer el que diuen els seus protagonistes. D'altra banda, crec que parlar d'heterodissidència també pot ajudar a totes les persones que formen part dels diferents col.lectius no heteronormatius però sovint reprodueixen les estructures heteronormatives amb les que totes i tots hem crescut.
Comencem pel principi.
Per què parlem de patriarcat?
Supose que la majoria de gent té molt clar que volem dir amb patriarcat però donat que vull ser el més pedagògica possible, faré una xicoteta explicació: el patriarcat és un sistema d'opressió dels homes cap a les dones. Els rols de gènere dicten com hem de ser segons aquest binarisme, sortir-ne d'ells no està ben vist. Els homes són: forts, intel.lectuals, tenen iniciativa, són molt actitus sexualment, agressius, competitius, subjectes de poder, entre d'altres i tenen penis. Les dones són: febles, afectives, discretes, fidels i amoroses, pacífiques, sacrificades i col.laboradores, objectes de desig, entre d'altres i tenen vagina.
Què és l’ heteronorma?
L’ heterosexualitat és el model sexo-afectiu entès com a normal, el sistema reforça aquesta idea i ens educa en ella. Per sort, n' hi ha tota una lluita històrica per part del col.lectiu LGTBI que cada vegada té més presència en la nostra societat trencant amb el model i reivindicant els seus espais, defensant que el que sempre s'ha considerat natural no ho és i que baix aquest discurs s'ha exercit poder, discriminació i intolerància.
La sexualitat s'entèn com una qüestió innata que en cap cas pot canviar. Si ho fas, si et defineixes amb altra orientació sexual al llarg de la teua vida, la societat pensa que probablement sigues víctima de la teua confusió mental, de la frustració per no haver trobat un bon home o una bona dona, o de la teua promiscuitat.
L’ heteronorma reforça la idea de com ser home o com ser dona i com gestionar les relacions heterosexuals entorn a un únic model configurat per la monogàmia i la idea d'amor romàntic. Això implica que les relacions han de ser entre dues persones amb exclusivitat.
Per la seua part l'amor romàntic generalment també absorbeix l'esquema monogàmic defensant que no es pot mantenir relacions afectives i sexuals amb altres persones fora de la parella, que l'amor dura per sempre, que tot és cura amb amor, que cal soportar-ho tot per tal de no fracassar en una relació, que hi ha una persona per a tu, una persona amb la qual tindràs una relació tan especial que mai es podrà repetir. L'amor romàntic està ple de mites reforçats per pel.licules, novel.les i en general, tota la cultura. Aquesta forma d'entendre l'estima entre les persones augmenta les frustracions personals de la gent i contribuix a sostenir la violència de gènere. Cal afegir que és possible tenir una relació monògama sense amor romàntic de per mig (tot i que en aquesta societat això és una excepció molt gran, una dissidència poc comuna). També es pot mantenir un altre model de relacions i reproduir estructures propies de l'amor romàntic.
L'objectiu d'aquesta unió heteronormativa és tenir descendència. Com he dit anteriorment, moltes persones homosexuals, bisexuals, pansexuals o amb altres orientacions sexuals acaben repetint aquest esquema, aquesta estructura imposada socialment com la correcta.

No hay comentarios: