sábado, 22 de abril de 2017

Reflexions heterodissidents (Part 2.)

I... per què vens ara amb heterodissidència?

Com he dit hi han moltes teories, moviments i col.lectius lluitant contra l'heteropatriarcat i per tant, contra l’ heteronorma. He trobat una falta de referent que m'ajude personalment a entendre el meu espai en la lluita feminista i antipatriarcal, en quant a com viure una heterosexualitat el més heterodissident possible.

Al llarg d'aquest temps he conegut a moltes dones que trenquen amb l’ heteronorma però també homes, gent que s'ha sentit marginada per aquesta qüestió, patint la resposta d'una societat homófoba i masclista. Per descomptat i en comparació amb l'opressió contra les persones que pertanyen al col.lectiu LGTBI, el nivell de patiment no ha estat ni de lluny tan sever. Cal aclarir que a partir d'ara farè ús de la paraula "heterodissident" per referir-me a totes aquelles persones heterosexuals que reneguen d'una heterosexualitat normativa, tot i que entenc que qualsevol persona que trenca amb la seua orientació sexual, la seua forma de relacionar-se afectivo-sexualment amb els altres, el seu gènere o la seua condició amb aquest sistema heteropatriarcat, és una persona heterodissident.

A moltes persones heterodissidents ens han qüestionat sovint la nostra sexualitat, ens han jujtat per no ser "massa homes" o "massa dones", per no viure les nostres relacions tradicionalment o per estar al costat de la lluita LGTBI ("mai et voldrà un home si no deixes de ser tan protestona", "bollera", "defensora dels maricons").
La gent heterodissident pensem que la sexualitat ha estat una de les formes d'opressió més grans en les que hem crescut. La nostra orientació tal volta no forma part d'una elecció tan conscient si no de tot un sistema que ens educa en la norma heterosexual. Acceptar això és acceptar contradiccions i entrar en un profund qüestionament necessari per fer camí dins la lluita feminista i antipatriarcal.
He llegit articles on ens recomanen trencar amb la nostra heterosexualitat si en realitat volem una societat més justa, és a dir, començar a mantenir relacions bisexuals/pansexuals. Em sembla una postura molt raonable però atès que vivim en aquest sistema i que cadascun/na té un ritme en la seua desconstrucció personal també crec important lluitar per una heterosexualitat el més dissident possible.

L’ HETEROSEXUALITAT CONTRA LES DONES
Per a les dones, l’ heterosexualitat ha estat possiblement la causa de violència i opressió més forta. És en aquesta forma de relacionar-se on hem pogut trobar la nostra mort a més de violacions, maltractament físic i psicòlogic, explotació laboral, sexual i econòmica. En canvi hem viscut callades en pro de l'amor (romàntic i patriarcal); per sobre el nostre benestar ha estat sempre el sacrifici cap als homes. És aquest un sistema perfectament dissenyat per a la nostra dominació on estimar a l'opressor ens allunya de qualsevol reinvidicació.
Aquestes són les xifres de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) al novembre de 2016:
  • Una de cada tres (35%) dones al món han patit violència física i/o sexual de parella o violència sexual per tercers en algun moment de la seua vida.
  • A tot el món, gairebé un terç (30%) de les dones que han tingut una relació de parella han patit alguna forma de violència física i/o sexual per part de la seua parella en algun moment de la seva vida.
  • Un 38% dels assassinats de dones que es produeixen al món són comesos per la seua parella masculina.
  • Aquestes formes de violència poden afectar negativament a la salut física, mental, sexual i reproductiva de les dones i augmentar la vulnerabilitat al VIH.
En el mateix any, en l'Estat Espanyol, es van produir 105 feminicidis (feminicidio.net). D'aquests, 40 van ser feminicidis íntims oficials i 13 feminicidis íntims no oficials.
Les estadístiques parlen per si soles; les dones som un col·lectiu de risc en un món on la norma és l'home cis, heterosexual, blanc i de classe mitjana.
Les relacions heterosexuals han constituït d'una banda l'única escapatòria de moltes dones per sortir de la seua casa, de l'autoritat paterna i de la indiferència materna, de la pressió social per encaixar en un món heteropatriarcal on hem de ser mare, esposa d'un senyor i cuidadora abnegada a temps complet.
Criades en totes aquestes imposicions, les dones aprenem que som algú quan un home ens estima i que serà aquest home qui ens protegirà i cuidarà per sempre. La relació heterosexual com a resposta a tots els nostres temors.
Les dones, generalment amb un autoestima més baixa gràcies a una societat que ens discrimina i projecta sobre nosaltres tots els seus estereotips, ens convencem de ser éssers inferiors, amb menys possibilitats, que han de gairebé sentir-se agraïdes si un home es fixa en elles, sigui com sigui aquest home. Llavors, topem amb relacions tòxiques, maltractament físic i psicològic.
Entrem en una espècie d'espiral d'indefensió apresa on no veiem una sortida a la nostra situació personal. El patriarcat es presenta alhora com a torturador i aliat per fer-nos creure que som exagerades, histèriques i infantils i per recordar-nos que les regles les posa el masclisme i amb elles hem de jugar.

No hay comentarios: