sábado, 22 de abril de 2017

Reflexions heterodissidents (Part 3.)

La pressió estètica que patim les dones també s'alia amb l'home. L'ideal físic per a la dona és prim, si pot ser d'estatura més baixa que l'home, femenina (signifiqui el que signifiqui això) i amb un aspecte eternament jove. Aquesta descripció respon al desig heteropatriarcal de fer de la dona un ésser fràgil, cosificat, feble i indefens, fàcilment manipulable. En teoria, aquest desig va unit a un instint de protecció de l'home cap a la dona però darrere hi ha un missatge molt pervers: com menys força física tinga la dona i menys autoestima, més violència es pot exercir contra ella. Com ja sabem, la violència no és exclusivament física, la psicològica destrueix de la mateixa manera la vida de les dones. Tampoc vol dir això que les dones amb més pes no sigan objecte de la violència en qualsevol de les seues expressions, que les dones de menys pes no pugan desenvolupar una gran força o que les dones considerades femenines (signifiqui el que signifiqui això) no pugan patir els mateixos menyspreus que les altres.
La situació és aquesta: ens volen primes (segons el cànon de bellesa establert, el cos prim és més eròtic, sexy i bonic), ens volen de menor alçada (envoltar-nos amb els seus braços els resulta atractiu), ens reclamen femenines (perquè això és el gènere, construir un estereotip entorn la idea de què és ser dona i ser dona és agradar a l’home) i sol·liciten joventut per sentir-se vius, lluny dels compromisos de l'edat adulta (la resta de dones són catalogades de avorrides, estrictes o massa severes) .
Ara bé, tot això té una doble lectura: la primesa i la baixa estatura no pertorba la seua masculinitat, no competeix amb ella, ells seguiran sent més grans que nosaltres, tenen la força i per tant el control, el seu cos com a expressió de dominació masculina. La feminitat (signifiqui el que signifiqui això) els recordarà que són mascles, que ningú els pot treure aquest rol, que han d'opinar de les dones tot el temps i de qualsevol manera. Pel que fa a l'edat, la joventut de l’altra persona els permet anar de mestres, de senyors experimentats que ensenyen a dones joves, senyors que saben aconseguir aquesta possessió que semblava inabastable, senyors que poden aprofitar-se de la ingenuïtat o la manca d'experiència, de la baixa autoestima o dels dubtes de qui tenen al costat. En conclusió: no desitgen prop a dones que alteren l'ordre establert, a dones que trenquen estereotips, que contesten més enllà de l’edat, que envaeixen el seu espai amb els seus grans culs o la seua gran alçada, que siguin la veu de l'experiència, que llueixen arrugues belles, dones que no porten talons, que no porten escots o que els porten de manera desproporcionada, no desitgen a dones que posen de cap per avall l'ordre heteropatriarcal perquè és en ell, on troben el privilegi i el tan anhelat abús de poder que la masculinitat hegemònica persegueix a qualsevol preu.
L’ heterodissidència també és això: és trobar en els cossos grans un potencial de resistència contra l'heteropatriarcat, contra el capitalisme i la gordofòbia, és lluir-se gran i alta sense temors, que la primesa no siga sinònim de delicadesa, no tenir el complex etern de no agradar als homes (què més donarà el que ells vulgan?), vestir amb draps, portar una camisa d'home, que l'home o la dona es pugen a talons altíssims o es posen l'escot més vulgar, que l'edat no reste, que la joventut no siga l’excusa del matxirulo per fer les seues matxirulades, que les marques de la pell no sigan més que la teua veu, la veu d'una dona, o d’un home, que lluita per apoderar-se, per ser amb total llibertat. L’ heterodissidència és un home prim amb una dona o un home gros, un home baix amb una dona molt alta, és un home que no vol dominar amb el pretext de l'edat, que aprecia la joventut, la maduresa i la vellesa, un home i una dona que fan front al pas del temps i es nodreixen de llibertat i volen la llibertat dels altres.

No hay comentarios: