viernes, 21 de julio de 2017

Binomio Mujeril




https://www.facebook.com/luciaybego/
http://binomiomujeril.tumblr.com/

Projecte fotogràfic feminista. La censura de Tumblr i FB fa que no pugam gaudir de tot el seu treball.
A donar-li Like!

martes, 18 de julio de 2017

GUIA PRÀCTICA PER A ENTENDRE LA NEGACIÓ D' OPRESSIONS


Tot està relacionat. Cada dia sóc més conscient. Les diferents opressions també i l'obstinació a negar-les per part d'algunes persones reprodueix una vegada i una altra el mateix esquema. El sistema dominant ens esquitxa i els seus missatges ens queden dins. Cal fer una purga si volem transformar aquesta societat.



Em plantege aquest text des d'un prisma pedagògic, clar, senzill i directe. Aquests són alguns dels arguments amb els quals es fan invisibles lluites que no interessen:



1- NOVETAT



No totes les lluites tenen la mateixa trajectòria històrica. El sistema va creixent i reproduint noves opressions. Des d'aquest context, molta gent mostra suspicàcia i reticència quan senten parlar d'un tema que els resulta nou. Salten els prejudicis i les idees preconcebudes. Una de les més recurrents és associar tot el nou amb burgesia. D'aquesta manera, intenten neutralitzar els nous discursos, associant-los amb un grup de persones amb alt nivell adquisitiu que no tenien altra cosa millor que fer que inventar-se un activisme.



2- NATURAL / NORMAL



L'argument de "és natural, és normal" és el més usat per aferrar-se al immobilisme i no haver de qüestionar-se res. D'aquesta manera ens diuen que si alguna cosa ha estat així per molt temps, no pot ser modificada. Exemple: "El natural / normal és la parella heterosexual", "el natural / normal és que els homes siguen més agressius que les dones i de vegades no actuen correctament". D'aquesta manera, interioritzem opressions i les fem quotidianes. Intentar canviar sona a una utopia impossible que vol anar contra una mena d'instint arrelat en el nostre ésser.



3- ÉS UN TEMA PERSONAL



Com no va a ser en part una qüestió personal per a mi la lluita feminista, la lluita de classes o la lluita del País Valencià (PPCC)? Totes aquestes lluites (i altres) conformen una part de la meua identitat, és innegable. En qualsevol cas això no vol dir que les opressions que patisc siguen casos aïllats, més aviat són el reflex d'estructures de poder sobre col·lectius específics, als quals pertanc. L'argument del cas aïllat ve a dir que pot ser que hages patit "alguna" d'aquestes opressions però que en aquesta societat hi ha "algunes" persones dolentes, descontextualitzant i negant l'estructura de poder que hi ha darrere.



4- NO ÉS IMPORTANT



Si un tema és personal, com va ser important? Des d'aquest qüestionament ens vénen a imposar altres lluites com realment necessàries, infravalorant el nostre discurs i el nostre espai d'activisme. Aquesta és una estratègia molt patriarcal on les lluites es jerarquitzen i "alguna persona" (generalment, que ha assumit el rol de mascle alfa) imposa el seu criteri sobre el de les altres persones. No se suposa que el dret a decidir de cada persona és essencial? Al meu entendre si. Si alguna persona decideix militar amb major èmfasi en una causa, no té cap sentit negar aquest dret i intentar imposar una altra militància. D'altra banda, és compatible estar al capdavant de més d'una lluita.



5- "AMOR"



Aquest argument és tremendament pervers i reflecteix la crueltat d'un sistema construït sobre els col·lectius oprimits. Faré ús d'un exemple molt significatiu: "Li ha pegat una pallissa perquè la vol tant que no va poder controlar-se, a més potser ella ha fet alguna cosa". Seguint amb l'exemple, trobem que es fa ús d'aquest suposat amor que el marit té cap la seua dona descentrant l'atenció del fet fonamental, la dona ha estat agredida físicament, per fer dubtar i qüestionar la persona que ha estat atacada. D'aquesta manera, es resta importància a un fet de màxima crueltat i es culpabilitza la víctima. Des de fa algun temps vinc mostrant un gran interès per la gordofòbia, com a dona grassa que es surt de l'esquema corporal normatiu. L'amor que la gent mostra cap aquesta qüestió ve sempre embolicat en un discurs sobre la preocupació per la meua salut. Tots i totes creuen que parlar sobre gordofòbia és fer apologia de la grassor, per tant d'una malaltia. No serà que vull justificar els meus fracassos amb les dietes? És llavors quan he de sentir frases insultants sobre el meu cos, la meua manera de viure la meua corporalitat, però clar, tot és fa per la meua salut i pel meu bé. Això acaba reflectint que la gordofòbia que rep té sentit i que he d'acceptar aquest fet.



6- ELS PRIVILEGIS



D'on vénen aquests discursos? Des de que perspectiva són llançats? Potser des de gent amb alguns privilegis? Quan ets part privilegiada empatitzar amb la part oprimida és tasca complicada. Primer, perquè tenim un desconeixement gran sobre aquesta realitat i segon perquè reconèixer-nos com a responsables en algunes opressions suposa confrontar-nos amb les nostres pràctiques diàries i el que som. És més còmode, no fer aquest procés, negar els propis privilegis i seguir el camí. Però a més de còmode és injust. Seguint amb l'exemple sobre la gordofòbia, crec que pocs homes (parle des d'un prisma cis) volen qüestionar aquest tipus d'opressió centrada en el pes, perquè ells viuen una situació de privilegi en el sistema heteropatriarcal i d'alguna manera veuen un gran avantatge en seguir controlant a les dones des dels seus cossos, perpetuant el rol de mascle alfa que ha de lluir una parella atractiva al seu costat per a ser reconegut socialment. Pel que fa a les dones normatives, gaudeixen d'una visibilitat, una posició que no reben la resta, on són admirades en base al seu atractiu físic.



7- NO ÉS POLÍTICA



Si un tema és "nou", "és normal / natural", és personal i per tant no importa, a més és negat pel bé de les persones oprimides i en benefici de les persones privilegiades, la conclusió a la qual arribem és que no és un tema per debatre en els espais de militància que freqüentem. Però recordem, TOT ÉS POLÍTICA.



* He fet ús d'alguns exemples que em són propers. Convide a la persona que m’estiga llegint a aplicar aquests arguments a la seua realitat per analitzar aquests sis passos bàsics.



lunes, 17 de julio de 2017

La heteronormatividad nos dejó fuera


La heteronormatividad nos dejó fuera.
Por fexs.
Por gordxs.
Por poco masculinos.
Por poco femeninas.
Por indefinidxs.
Por tener demasiado sexo.
Por tener muy poco.
Por responder al machirulo.
Por no ser un machirulo.
¿Cómo encajar con tu amor romántico?
¿Qué somos si no somos monógamxs?
¿Qué somos si no somos poliamorosxs?
¿Qué hacemos las heteras asqueadas?
No hay respuestas.
Vírgenes a edades que nadie espera
preguntándose porque nunca 
fueron invitadxs a salir un sábado noche.
Educación sexual de pandereta.
El preservativo que te dieron 
en el instituto ya ha caducado.
Y me dices que todo es perfecto.
Todo tan equitativo e igualitario.
Todo sexo seguro, consentido y mega-placentero.
La falsa ilusión de la modernidad, del progreso.
¿Desde que pedestal me lo dices?
¿Te crees que me lo creo?
El discurso de "los problemas están en vidas ajenas".
Mentira.
Heterodisidencia para partir tu masculinidad.
Heterodisidencia para empoderar la feminidad.
Heterodisidencia o barbarie.
¿Dónde está quién administre 
estas emociones y sentimientos?
Hijxs de los celos y el miedo al futuro.
Hijxs del "no puedes fracasar".
Hijxs del maltrato psicológico.
Sexo para todxs.
Amor para todxs.
Todas las posibilidades con todxs.
Ideal que no llega.
Que no es.
¿Dónde estamos?
¿Entre el camino del querer y no poder?
Sumamos frustraciones y dudas.
Me quedo escribiendo.
Expulsada del Club de los Chicos.
No.
Sé.
Qué.
Pasa.
Hoy.
Una caricia sincera sería el mejor sexo.

sábado, 15 de julio de 2017

L'heteropatriarcat perjudica la salut mental

http://kaosenlared.net/lheteropatriarcat-perjudica-la-salut-mental/



"Tot allò catalogat com a femení es pitjor considerat. Per això les qüestions relacionades amb sentiments i emocions són ridiculitzades: les dones som exagerades, histèriques, ploraneres. Per la seua banda, els homes que manifesten major sensibilitat corren el risc de ser maricons, nenetes, calçasses i la seua masculinitat és qüestionada constantment. A un món construït sobre el paràmetre masculí on es valora la força, la violència, l’agressivitat i la competitivitat per sobre de totes les coses, com anem a abordar les causes, els tractaments i les possibles solucions de les depressions, ansietats i els diferents trastorns mentals si no és des de la vergonya i el menyspreu?".

martes, 11 de julio de 2017

Sal y azúcar

Crema para las estrías. Crema anticelulítica. Crema antiarrugas. Crema reafirmante. Depilación. Dieta. Pastillas para quitar el apetito. Manicura. Ódiate. Transforma tu cuerpo. Mejóralo. La gordura no es una posibilidad. Ódiate más. Busca el éxito. Busca pareja. Sigue odiándote. Es por tu bien, pedazo de basura. Valla publicitaria. Modelo. Revista. Modelos. La epidemia de la obesidad. No valgo nada. No soy nada. Me tapo. Me escondo. Stop Gordofobia. Stop vuestras mierdas. Stop los prejuicios. Grito fuerte. Aprieto los dientes. Me libero. Mi desnudez es política. Visibilidad o barbarie. Gorda empoderada. Paz con una misma. El amor es revolucionario. La autoestima por bandera. Tanto que decir. Tanto que hacer. Tantas marcas preciosas. Lorzas disidentes. Muerdo. Mastico el heteropatriarcado. Vomito el capitalismo. Abrazo comunitario. Mi cuerpo es saber popular. Y rompo la norma. Me la guardo en el ombligo. Y salgo a la calle. El reto de ocupar espacios. El reto de mirarse al espejo. El reto de ser yo. Batalla en la piel. Sal y azúcar. Voy a ganar.

C.K.




lunes, 3 de julio de 2017

OLAIA, LA COMPA GROSSA

Sovint vaig amb un amic i els seus gossos a passejar. Aquesta senzilla activitat em motiva molt. Estime a les meues gates però els gossos són també un encant.
Olaia és una braco divertidíssima. Tol el món diu que és tremendament grossa. Té un bon llom. Una bona panxa. No és una braco normativa. No és una braco entrenada per caçar.
Olaia és una braco que corre i sembla sempre feliç. Em saluda amb mil salts, mil besets i espera jugar amb mi.
Olaia està bé de salut. Olaia corre. Olaia és amorosa i dóna alegria.
Miro al Olaia i pense que és una aliada grossa.


Toque la seua panxa, li dóne una abraçada. Quan es posa cap per amunt puc veure tota la seua immensa bellesa.
Olaia juga amb gossos i gats. I dóna molts llepades. A vegades massa. Però sempre amb bons propòsits.
Olaia sent cada dos per tres la paraula grossa. La grossa de Olaia.
Olaia segueix movent la seua cua i demanant afecte.
Olaia és una representació positiva de la grossor. Fa exercici, juga, rep i dóna amor, es mou, trasteja.
Olaia és Olaia. I és perfecta.

(Gràcies Eva i Jesús).