lunes, 3 de julio de 2017

OLAIA, LA COMPA GROSSA

Sovint vaig amb un amic i els seus gossos a passejar. Aquesta senzilla activitat em motiva molt. Estime a les meues gates però els gossos són també un encant.
Olaia és una braco divertidíssima. Tol el món diu que és tremendament grossa. Té un bon llom. Una bona panxa. No és una braco normativa. No és una braco entrenada per caçar.
Olaia és una braco que corre i sembla sempre feliç. Em saluda amb mil salts, mil besets i espera jugar amb mi.
Olaia està bé de salut. Olaia corre. Olaia és amorosa i dóna alegria.
Miro al Olaia i pense que és una aliada grossa.


Toque la seua panxa, li dóne una abraçada. Quan es posa cap per amunt puc veure tota la seua immensa bellesa.
Olaia juga amb gossos i gats. I dóna molts llepades. A vegades massa. Però sempre amb bons propòsits.
Olaia sent cada dos per tres la paraula grossa. La grossa de Olaia.
Olaia segueix movent la seua cua i demanant afecte.
Olaia és una representació positiva de la grossor. Fa exercici, juga, rep i dóna amor, es mou, trasteja.
Olaia és Olaia. I és perfecta.

(Gràcies Eva i Jesús).

No hay comentarios: